En els dits de les teues mans
se m'ha embolicat la vida.
Clavicordi d'alb arpegi
l'aleteig de les teues mans,
gemma violada el teu anell
filigrana d'or blanc.
Decàleg dels teus dits
tecles de nàcar preciat.
Fruits de gràcil palmera
u a u i enllaçats
com a coloms tudons
de collar de coll blanc.
Què tens tu, xiqueta meua?
Què simfonia en els ecos
de les teues mans harmonioses
sonates breus de marbre?
Brisa que sap a carícia
papallones, lliris, cants,
rajos de sol naixent
blanc cutis i blanc tacte.
7 de maig de 2012
Rafael Molero Cruz
M'ha colpit el vers "papallones, lliris, cants", és un cant a la bogeria de l'amor, a la felicitat i la joia de la carn i als cants de l'alegria que ens arriba quan estimem, quan aimem.
ResponderEliminarBon poema, felicitats i una abraçada des de València
Vicent
Hola, Vicent, és molt gratificant que t'haja agradat este poema meu. Ja fa temps que ho havia fet... m'alegra molt... jjjjjjj que m' hages comentat. Un gran salut de R. Molero Cruz
EliminarI si és per una xiqueta xicoteta o una filla m'haguera colpit el primer i el segon: "en els dits de les teues mans/ se m'ha embolicat la vida", seria una bona imatge tant d'una dona com d'una xiqueta.
ResponderEliminarVicent