En els dits de les teues mans
se m'ha embolicat la vida.
Clavicordi d'alb arpegi
l'aleteig de les teues mans,
gemma violada el teu anell
filigrana d'or blanc.
Decàleg dels teus dits
tecles de nàcar preciat.
Fruits de gràcil palmera
u a u i enllaçats
com a coloms tudons
de collar de coll blanc.
Què tens tu, xiqueta meua?
Què simfonia en els ecos
de les teues mans harmonioses
sonates breus de marbre?
Brisa que sap a carícia
papallones, lliris, cants,
rajos de sol naixent
blanc cutis i blanc tacte.
7 de maig de 2012
Rafael Molero Cruz
