miércoles, 4 de abril de 2012
LA PALABRA VIDA
La vida ese suspiro que me abre
en un intervalo
entre la melancolía y la alegría.
Es la distancia la que me une
entre la vida y el universo.
Que duda más grande es la existencia
saber que soy
y estoy en el desierto de la incertidumbre.
Busco mi alma en la incógnita de la eternidad,
no la encuentro,
es la distancia por su ausencia
la que más me alumbra.
La palabra vida
me renueva, me retira
en un insomnio
escrito entre las lagunas
de mi cerebro.
Cuando la vida
da más sensaciones
se abre el corazón
miles de ilusiones
buscando más amor.
30 de enero de 2012
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Si hi ha una paraula que definisca la paraula vida, aquesta és l'amor, com també el desig, el gaudi i com no, també la voluntat, però l'amor és el que uneix gaudi i desig, la força de la vida i de la mort.
ResponderEliminarMolt bon poema, amb el dubte que ens va encomanar la nostra mare en nàixer, el dubte amb majúscules, l'enigma de l'existència.
Vicent
Moltes gràcies Vicent, em fa molt feliç, que t' haja agradat. És sens dubte que algun dia hi hauria algu que em comentara... m'he quedat bocabadat... j j j j j j... m' alegra molt. Un cordial salut. R. Molero
Eliminar